{"id":6546,"date":"2019-01-15T11:55:14","date_gmt":"2019-01-15T10:55:14","guid":{"rendered":"http:\/\/ladula.org\/?p=6546"},"modified":"2020-09-08T13:11:57","modified_gmt":"2020-09-08T11:11:57","slug":"contextos-i-metodologies-afavoridores-de-la-participacio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/ladula.org\/es\/contextos-i-metodologies-afavoridores-de-la-participacio\/","title":{"rendered":"Contextos i metodologies afavoridores de la participaci\u00f3."},"content":{"rendered":"[vc_row type=\u00bbfull_width_background\u00bb full_screen_row_position=\u00bbmiddle\u00bb column_margin=\u00bbdefault\u00bb column_direction=\u00bbdefault\u00bb column_direction_tablet=\u00bbdefault\u00bb column_direction_phone=\u00bbdefault\u00bb scene_position=\u00bbcenter\u00bb constrain_group_1=\u00bbyes\u00bb constrain_group_2=\u00bbyes\u00bb text_color=\u00bbdark\u00bb text_align=\u00bbleft\u00bb row_border_radius=\u00bbnone\u00bb row_border_radius_applies=\u00bbbg\u00bb overlay_strength=\u00bb0.3″ gradient_direction=\u00bbleft_to_right\u00bb shape_divider_position=\u00bbbottom\u00bb bg_image_animation=\u00bbnone\u00bb shape_type=\u00bb\u00bb][vc_column column_padding=\u00bbno-extra-padding\u00bb column_padding_tablet=\u00bbinherit\u00bb column_padding_phone=\u00bbinherit\u00bb column_padding_position=\u00bball\u00bb background_color_opacity=\u00bb1″ background_hover_color_opacity=\u00bb1″ column_shadow=\u00bbnone\u00bb column_border_radius=\u00bbnone\u00bb column_link_target=\u00bb_self\u00bb gradient_direction=\u00bbleft_to_right\u00bb overlay_strength=\u00bb0.3″ width=\u00bb3\/4″ tablet_width_inherit=\u00bbdefault\u00bb tablet_text_alignment=\u00bbdefault\u00bb phone_text_alignment=\u00bbdefault\u00bb column_border_width=\u00bbnone\u00bb column_border_style=\u00bbsolid\u00bb bg_image_animation=\u00bbnone\u00bb][vc_column_text]U<\/span>na q\u00fcesti\u00f3 clau en les diverses metodologies de participaci\u00f3 comunit\u00e0ria en l\u2019\u00e0mbit de la salut \u00e9s la formaci\u00f3 de grups motors o impulsors dels processos col\u00b7lectius o participatius. Quines persones formen aquest espai, sota quins criteris i que graus d\u2019implicaci\u00f3 s\u2019articulen per al grup s\u00f3n punts centrals per al desenvolupament d\u2019aquesta mena d\u2019experi\u00e8ncies. Aquest article es centra en tals q\u00fcestions, en les que lluny de tindre una recepta \u00fanica i uniforme, ser\u00e0 decisiu el tipus de territori en que treballem aix\u00ed com les seues caracter\u00edstiques socioecon\u00f2miques. Per tant, es proposen algunes notes i orientacions per a la formaci\u00f3 de grups impulsors atenent al territori en que treballem.[\/vc_column_text][vc_column_text]\n

SOBRE ELS CONTEXTOS<\/h3>\n

L’objectiu principal que el present article pret\u00e9n transmetre \u00e9s que el tipus de proc\u00e9s comunitari a implementar en l\u2019\u00e0mbit de la salut, aix\u00ed com els corresponents plantejaments metodol\u00f2gics que es disposen, depenen en gran mesura de l\u2019entorn en qu\u00e8 ens trobem. Amb aquest finalitat, s’analitzen quatre entorns d\u2019intervenci\u00f3 diferents, que tracten de sintetitzar la diversitat de territoris existents en els quals es donen els processos de participaci\u00f3 comunit\u00e0ria, categoritzats per l\u2019estudi la Dula despr\u00e9s d\u2019anys d\u2019implicaci\u00f3 en aquest tipus d\u2019intervencions.\u00a0<\/span><\/p>\n

La definici\u00f3 de cadascun d\u2019aquests entorns est\u00e0 feta principalment a partir del tipus de teixit associatiu existent al territori, les demandes i reivindicacions que es canalitzen a trav\u00e9s d\u2019aquest, aix\u00ed com les formes d\u2019identitat local que es generen. Tamb\u00e9 s\u2019atenen altres factors com la vulnerabilitat social i la cohesi\u00f3 social del territori de refer\u00e8ncia. Evidentment, les categories que es presenten ac\u00ed s\u00f3n models ideals organitzats de forma esquem\u00e0tica i han de ser enteses com una guia per enllestir processos que als nostres barris o pobles sempre se\u2019ns presenta m\u00e9s barrejada i menys n\u00edtida.\u00a0<\/span><\/p>\n

Quan parlem de tipus d\u2019escenaris possibles en els quals s’ha d’intervenir, entenem que es pot parlar en primer lloc d\u2019un tipus d\u2019entorn vulnerat, fortament travessat per les desigualtats socials, on s\u2019observa poca pres\u00e8ncia de l\u2019associacionisme formal aix\u00ed com una manca d\u2019identificaci\u00f3 amb el territori que s\u2019habita. Sovint es tracta d\u2019entorns relativament poc vertebrats, que poden donar lloc a una viv\u00e8ncia caracteritzada per una ruptura de les xarxes quotidianes de confian\u00e7a i reciprocitat (all\u00f2 que moltes vegades diem conviv\u00e8ncia), que configuren la trama de l\u2019espai p\u00fablic.\u00a0<\/span><\/p>\n

Un altre dels espais significatius a l\u2019hora de pensar i abordar la participaci\u00f3 comunit\u00e0ria s\u00f3n els entorns tradicionals. En aquest cas, se sol detectar un teixit associatiu m\u00e9s dens i molt vinculat, especialment en les terres valencianes, als \u00e0mbits festius i patrimonials, produint-se en aquesta esfera una vida din\u00e0mica on es concentren moltes reivindicacions i demandes ciutadanes. A m\u00e9s,\u00a0 <\/span>aquests trets solen combinar-se amb formes d\u2019identificaci\u00f3 forta amb el territori.<\/p>\n

Tamb\u00e9 \u00e9s interessant abordar en aquests models el que podem anomenar com entorns vertebrats, o si es prefereix, m\u00e9s estructurats. S\u00f3n aquells territoris que presenten una pr\u00e0ctica important d\u2019associacionisme, que a m\u00e9s es distribueix per les diferents esferes del fet social (esportiva, cultural, ve\u00efnal, educativa, comercial…). Per tant, hi ha una canalitzaci\u00f3 not\u00f2ria de les demandes dels agents locals, que se solen formular en un context social cohesionat. En l\u2019\u00e0mbit de la promoci\u00f3 de la salut, per exemple, es tracta de zones que produeixen demandes des de diferents \u00e0mbits en aquest sentit.\u00a0<\/span><\/p>\n

Per \u00faltim, cal descriure tamb\u00e9 el que ac\u00ed anomenem entorns d\u2019autonomia. En aquesta idea podem situar aquells territoris que es caracteritzen per un teixit associatiu m\u00e9s o menys similar a la categoria anterior, per\u00f2 que no sols adrecen les seues demandes a l\u2019administraci\u00f3 local sin\u00f3 que s\u00f3n portades a terme pels mateixos agents locals. Moltes vegades a\u00e7\u00f2 ocorre en entorns que posseeixen identitats locals ben marcades i relativament obertes. Un exemple\u00a0 <\/span>conegut en l\u2019\u00e0mbit de la promoci\u00f3 de la salut \u00e9s aquella zona que ja posseeix un espai local o una xarxa destinada a treballar q\u00fcestions relacionades amb la salut, ara b\u00e9 creada de manera aut\u00f2noma per les associacions locals.\u00a0<\/span><\/p>\n

Com es deia abans, el que m\u00e9s importa subratllar ac\u00ed \u00e9s que d\u2019acord al tipus de territori en qu\u00e8 ens trobem, els processos comunitaris envers la salut tindran caracter\u00edstiques diferents, accentuant-ne, segons el cas, diferents dimensions d\u2019aquest. Atenent a l\u2019entorn, ser\u00e0 necessari promoure un diagn\u00f2stic participat que \u00f2briga un proc\u00e9s comunitari, l\u2019elaboraci\u00f3 d\u2019un pla d\u2019acci\u00f3 o la dinamitzaci\u00f3 i execuci\u00f3 d\u2019accions comunit\u00e0ries conjuntament amb les entitats locals.\u00a0<\/span><\/p>\n

Entre d\u2019altres, a\u00e7\u00f2 implica principalment que, d\u2019acord a l\u2019entorn en qu\u00e8 ens situem, el paper\u00a0 <\/span>de l\u2019administraci\u00f3 local ha de variar: ha d’optar per un rol de lideratge en aquells entorns vulnerats o tradicionals, on no es solen articular o visualitzar moltes demandes i iniciatives ve\u00efnals. En canvi, en els entorns vertebrats o m\u00e9s aut\u00f2noms, caldria adoptar un paper d\u2019acompanyant o agent potenciador de les experi\u00e8ncies comunit\u00e0ries. En paraules de Cl\u00e0udia Many\u00e0, <\/b>\u201cEl rol de l\u2019administraci\u00f3… pot ser el de carreta, regadora o caixa d\u2019eines. \u00c9s a dir, pot impulsar, com qui fa c\u00f3rrer una carreta, pot donar suport com qui rega on la comunitat ja ha posat la llavor, o pot simplement aportar eines perqu\u00e8 la comunitat les utilitzi segons les necessitats\u201d1<\/sup><\/i>.<\/p>\n

L\u00f2gicament aquestes idees s\u2019inscriuen en uns determinats enfocaments te\u00f2rics sobre la participaci\u00f3 comunit\u00e0ria, que es corresponen amb aquelles mirades que cr\u00edticament han vingut a emfatitzar els processos comunitaris \u201cdes de baix\u201d o \u201cper irrupci\u00f32<\/sup>\u201d. D\u2019acord amb aquestes, les pr\u00e0ctiques de participaci\u00f3 comunit\u00e0ria deuen n\u00e0ixer des de la ciutadania i l\u2019associacionisme local, que deu ser qui assenyale les problem\u00e0tiques o necessitats sobre les quals cal actuar de forma conjunta, ja que s\u00f3n elles qui les perceben i experimenten de forma quotidiana. Per tant, els marcs te\u00f2rics mencionats entenen els processos comunitaris de baix a dalt o senzillament de baix a baix, posant al capdavant l\u2019autonomia del moviment associatiu aix\u00ed com el lideratge dels processos participatius.\u00a0<\/span><\/p>\n

Amb tot, es fa molt complicat poder respondre a la pregunta de quins s\u00f3n aquells entorns afavoridors per a la participaci\u00f3, q\u00fcesti\u00f3 que sovint es planteja en l\u2019\u00e0mbit del treball comunitari. \u00c9s molt dif\u00edcil poder valorar diferents territoris, donat que aquests s\u00f3n fruit de la seua configuraci\u00f3 sociohist\u00f2rica aix\u00ed com dels grups poblacionals que l\u2019habiten i li donen sentit. M\u00e9s b\u00e9 es tracta d\u2019invertir la pregunta: no es tracta tant d\u2019interrogar-se per quins s\u00f3n els entorns m\u00e9s afavoridors per a la participaci\u00f3, sin\u00f3 quines claus facilitadores de la participaci\u00f3 comunit\u00e0ria trobem en cada territori.[\/vc_column_text][vc_column_text]\n

L\u2019ARTICULACI\u00d3 DELS GRUPS MOTORS<\/h3>\n

Per qu\u00e8 els grups motor?<\/strong><\/p>\n

Els grups motors s\u00f3n una de les peces clau dins de qualsevol proc\u00e9s de participaci\u00f3 comunit\u00e0ria, en tant que nexe d’uni\u00f3 entre el proc\u00e9s que est\u00e0 duent-se a terme i la resta de ciutadania que no es troba al grup motor. Generalment, aquest grup s’encarregar\u00e0 de potenciar i facilitar la difusi\u00f3 de les actuacions previstes dins d’un proc\u00e9s.\u00a0<\/span><\/p>\n

Per tal que aquest grup siga leg\u00edtim i realment puga incidir en la participaci\u00f3 real del proc\u00e9s, s’han de tindre en compte una s\u00e8rie de criteris. Ha de representar la diversitat de teixit associatiu del municipi, atenent tots els \u00e0mbits i no solament aquells col\u00b7lectius relacionats directament amb la salut, com podrien ser associacions de lluita contra malalties cr\u00f2niques o clubs de muntanyisme. A m\u00e9s, s\u2019ha de tindre en compte la incorporaci\u00f3 de la mirada de g\u00e8nere, tant a l’hora de consolidar un grup paritari com a l’hora de dinamitzar aquest espai. Tamb\u00e9 ha d’incloure ve\u00efns i ve\u00efnes, a t\u00edtol individual, no associades. En aquest sentit, \u00e9s necessari tindre en compte que sovint les poblacions pertanyents a entorns de vulnerabilitat social no solen consolidar teixit associatiu com a tal, i en aquest cas ser\u00e0 necessari incorporar \u201cagents clau\u201d. Tamb\u00e9 seria aquest el cas de poblaci\u00f3 jove i en definitiva, qualsevol grup poblacional que adquirisca certa representativitat. Aix\u00ed mateixa, \u00e9s recomanable que les persones que conformen el grup tinguen, en la mesura del possible, certes qualitats de lideratge (persones respectades pel seu entorn) i habilitats comunicatives.\u00a0<\/span><\/p>\n

Quin tipus de grup motor?\u00a0<\/span><\/strong><\/p>\n

Si un proc\u00e9s comunitari ha d’estar adaptat al territori, a les seves caracter\u00edstiques i als seus recursos, aix\u00ed mateix cal configurar el grup impulsor ciutad\u00e0. En primer lloc, es pot generar un grup motor conformat \u00edntegrament per la ciutadania. Dins aquest model hi haurien 3 tipus de grup: un que es configure a partir d\u2019una mostra representativa de la poblaci\u00f3 del territori; aquell que es conforme atenent a la diversitat de teixit associatiu i, finalment, els grups motors mixtes, que combinen ciutadania no associada junt amb ve\u00efnat pertanyent al teixit associatiu. Aquest model \u00e9s recomanable en situacions en les quals siga necessari impulsar un proc\u00e9s i la mostra ciutadana per conformar el grup motor no tinga traject\u00f2ria associativa.\u00a0<\/span><\/p>\n

Es pot optar per un grup motor mixt o combinat, tal com proposa Xarxa Salut, en el que tenen cabuda ciutadania, personal t\u00e8cnic de l’administraci\u00f3 i professionals de l’\u00e0mbit sanitari. Aquest model \u00e9s recomanable en processos en els quals ja hi hagen iniciatives de participaci\u00f3 arrelades i xarxes intersectorials consolidades.\u00a0<\/span><\/p>\n

Finalment, es pot valorar si conformar dos grups motors relacionats (grup de participaci\u00f3 ciutadana i grup t\u00e8cnic), amb moments de treball conjunts i moments de treball independents, recomanat en processos en els quals \u00e9s necessari implementar jornades de formaci\u00f3 pr\u00e8via; en el cas del IV Pla de Salut, per exemple, es pot dedicar una jornada a formaci\u00f3 de ciutadania en el model dels determinats de la salut, potenciant espais d\u2019aprenentatge entre iguals i al mateix temps, espais de treball conjunt.\u00a0<\/span><\/p>\n

Com conformem el grup motor de ciutadania?\u00a0<\/span><\/p>\n

A continuaci\u00f3 es presenta una tipologia d\u2019elaboraci\u00f3 pr\u00f2pia de possibles col\u00b7lectius poblacionals existents en un mateix entorn i recomanacions per configurar grups motors que atenguen les caracter\u00edstiques del territori. De nou, \u00e9s important recordar que la seg\u00fcent tipologia correspon a tipus ideals a l’estil weberi\u00e0, \u00e9s a dir, es tracta d\u2019una classificaci\u00f3 te\u00f2rica general que necess\u00e0riament haur\u00e0 d\u2019ajustar-se a l\u2019entorn.<\/p>\n

1.<\/strong> Representar els col\u00b7lectius poblacionals en entorns vulnerats. Tal com s’explicita al IV Pla de Salut de la CV, la implicaci\u00f3 de poblaci\u00f3 en situaci\u00f3 de vulnerabilitat social \u00e9s imprescindible per implementar les accions proposades (diagn\u00f2stic de necessitats en salut, elaboraci\u00f3 d’un pla d’acci\u00f3…). Aquests grups poblacionals sovint no s\u2019agrupen sota formes jur\u00eddiques reconegudes, pel que caldr\u00e0 cercar \u201cagents clau\u201d de la comunitat que vulguen participar, representant els interessos col\u00b7lectius. Caldr\u00e0 facilitar la seua participaci\u00f3 amb tots els recursos que es tinguen a l’abast a partir d’un proc\u00e9s de contactaci\u00f3 espec\u00edfic, que vaja m\u00e9s enll\u00e0 de la conversa telef\u00f2nica, les cartes o el correu electr\u00f2nic.\u00a0<\/span><\/p>\n

Per conformar un grup motor en aquests casos \u00e9s aconsellable optar per f\u00f3rmules mixtes o de mostra representativa que barregen possible teixit associatiu (si hi haguera) amb perfils en situaci\u00f3 de vulnerabilitat, no associats formalment. S\u2019haur\u00e0 de valorar si existeixen relacions de conflicte al barri i en funci\u00f3 d’a\u00e7\u00f2, conformar el grup motor amb m\u00e9s pes per part d’un perfil o l’altre.\u00a0<\/span><\/p>\n

2.<\/strong> La mobilitzaci\u00f3 del teixit associatiu en entorns tradicionals. Aquesta tipologia refer\u00e8ncia teixit associatiu consolidat al territori. En aquest grup solem trobar associacions relacionades amb el m\u00f3n de la festa, el patrimoni cultural, les esportives… que no es perceben com a relacionades amb l’\u00e0mbit de la salut. Par tant, ser\u00e0 una q\u00fcesti\u00f3 clau enllestir un discurs de mobilitzaci\u00f3 ben elaborat per tal de mobilitzar-los. Aquesta ser\u00e0 una q\u00fcesti\u00f3 clau per a la configuraci\u00f3 de grups motors en aquests entorns. En aquest cas i precisament per la traject\u00f2ria associativa consolidada dels\/les participants d’aquest tipus de grup motor, \u00e9s possible que hi haja persones m\u00e9s visibles que estiguen acostumats\/des a portar la iniciativa. Caldr\u00e0 vetllar per generar espais de participaci\u00f3 horitzontal, potenciant la iniciativa per igual de tots els agents participants.\u00a0<\/span><\/p>\n

3.<\/strong> Generar escenaris compartits en entorns m\u00e9s vertebrats. Es tracta de grups formals sota formes jur\u00eddiques associatives, vinculades habitualment\u00a0 <\/span>de forma directa amb q\u00fcestions de salut comunit\u00e0ria. Parlem de grups de lact\u00e0ncia, grups d’horts urbans, etc., caracteritzats per tindre formes de gesti\u00f3 assemble\u00e0ries i\/o democr\u00e0tiques, amb uns objectius clars que apel\u00b7len directament a la millora de la qualitat de vida de la ciutadania. La l\u00f2gica de formaci\u00f3 del grup motor consistir\u00e0 m\u00e9s b\u00e9 en agrupar i ajuntar a totes les experi\u00e8ncies existents i actives al territori. Per tant, ser\u00e0 un plantejament de crear escenaris compartits als que convocar als ve\u00efns i ve\u00efnes. La contactaci\u00f3 i mobilitzaci\u00f3 d’aquests sectors ser\u00e0 tanmateix relativament f\u00e0cil i la l\u00f2gica del grup motor consistir\u00e0 m\u00e9s b\u00e9 a agrupar i connectar totes les experi\u00e8ncies existents al territori.<\/p>\n

4.<\/strong> La q\u00fcesti\u00f3 de les aliances en entorns d\u2019autonomia. Dins aquest perfil de grup motor ens solem trobar amb col\u00b7lectius informals i teixit associatiu dins un barri, que han generat una xarxa d’aliances ja consolidada i treballen conjuntament per la millora de la qualitat de vida del ve\u00efnat. Llavors, el plantejament des del qual treballar ac\u00ed \u00e9s el de les aliances comunit\u00e0ries, sent l\u2019equip t\u00e8cnic un agent m\u00e9s d\u2019un proc\u00e9s actiu i consolidat. En aquest cas, el paper de dinamitzaci\u00f3 a escala t\u00e8cnica seria el de potenciar les xarxes i contribuir al seu creixement. Una segona q\u00fcesti\u00f3 important tamb\u00e9 \u00e9s treballar per l\u2019ampliaci\u00f3 de la base social del proc\u00e9s: observar quines associacions o grups poblacionals no es troben representats i treballar per interessant incloure’ls.\u00a0 \u00a0<\/span><\/p>\n

Com ja s’ha fet esment, el que es proposa en el present document ha de ser ent\u00e9s com una s\u00e8rie de recomanacions metodol\u00f2giques que han de ser aterrades al territori on s’estiga intervenint. En definitiva, comen\u00e7ar a conformar un grup motor tractaria, en primer lloc, de tindre en compte els distints entorns i col\u00b7lectius poblacionals existents, amb les seves particularitats. En segon lloc recordar sempre que \u00e9s el proc\u00e9s el que s’adapta al barri i a la seua gent, i no a l’inrev\u00e9s.[\/vc_column_text][divider line_type=\u00bbFull Width Line\u00bb line_thickness=\u00bb1″ divider_color=\u00bbaccent-color\u00bb animate=\u00bbyes\u00bb delay=\u00bb200″ custom_height=\u00bb100″][vc_column_text](1)\u00a0Castro, M Fresnillo, Y i Moreno, R. Comuns urbans \u2013 Patrimoni ciutad\u00e0. Marc conceptual i propostes de l\u00ednies d\u2019acci\u00f3. Ajuntament de Barcelona. 2016. Consulta:http:\/\/ajuntament.barcelona.cat\/participaciociutadana<\/a><\/p>\n

(2)\u00a0Bonet, Jordi. El territorio como espacio de radicalizaci\u00f3n democr\u00e1tica. Athenea Digital 12(1), marzo 2012, 15-28<\/p>\n

Enlla\u00e7os:<\/h5>\n

Enlla\u00e7 a la revista<\/a>[\/vc_column_text][\/vc_column][vc_column column_padding=\u00bbno-extra-padding\u00bb column_padding_tablet=\u00bbinherit\u00bb column_padding_phone=\u00bbinherit\u00bb column_padding_position=\u00bball\u00bb background_color_opacity=\u00bb1″ background_hover_color_opacity=\u00bb1″ column_shadow=\u00bbnone\u00bb column_border_radius=\u00bbnone\u00bb column_link_target=\u00bb_self\u00bb gradient_direction=\u00bbleft_to_right\u00bb overlay_strength=\u00bb0.3″ width=\u00bb1\/4″ tablet_width_inherit=\u00bbdefault\u00bb tablet_text_alignment=\u00bbdefault\u00bb phone_text_alignment=\u00bbdefault\u00bb column_border_width=\u00bbnone\u00bb column_border_style=\u00bbsolid\u00bb bg_image_animation=\u00bbnone\u00bb][vc_column_text]\n

Autor<\/strong><\/h5>\n

Mireia L\u00f3pez i Llu\u00eds Benlloch<\/strong>[\/vc_column_text][divider line_type=\u00bbFull Width Line\u00bb line_thickness=\u00bb1″ divider_color=\u00bbaccent-color\u00bb animate=\u00bbyes\u00bb delay=\u00bb500″ custom_height=\u00bb50″][vc_column_text]Revista Viure en Salut
\nN\u00famero 115.<\/p>\n

Edita la\u00a0Generalitat Valenciana, Conselleria de Sanitat Universal i Salut P\u00fablica, a trav\u00e9s de la Direcci\u00f3 General de Salut P\u00fablica.[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row]\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

[vc_row type=\u00bbfull_width_background\u00bb full_screen_row_position=\u00bbmiddle\u00bb column_margin=\u00bbdefault\u00bb column_direction=\u00bbdefault\u00bb column_direction_tablet=\u00bbdefault\u00bb column_direction_phone=\u00bbdefault\u00bb scene_position=\u00bbcenter\u00bb constrain_group_1=\u00bbyes\u00bb constrain_group_2=\u00bbyes\u00bb text_color=\u00bbdark\u00bb text_align=\u00bbleft\u00bb row_border_radius=\u00bbnone\u00bb row_border_radius_applies=\u00bbbg\u00bb overlay_strength=\u00bb0.3″ gradient_direction=\u00bbleft_to_right\u00bb shape_divider_position=\u00bbbottom\u00bb bg_image_animation=\u00bbnone\u00bb shape_type=\u00bb\u00bb][vc_column column_padding=\u00bbno-extra-padding\u00bb column_padding_tablet=\u00bbinherit\u00bb column_padding_phone=\u00bbinherit\u00bb column_padding_position=\u00bball\u00bb background_color_opacity=\u00bb1″ background_hover_color_opacity=\u00bb1″ column_shadow=\u00bbnone\u00bb column_border_radius=\u00bbnone\u00bb column_link_target=\u00bb_self\u00bb gradient_direction=\u00bbleft_to_right\u00bb overlay_strength=\u00bb0.3″ width=\u00bb3\/4″ tablet_width_inherit=\u00bbdefault\u00bb tablet_text_alignment=\u00bbdefault\u00bb phone_text_alignment=\u00bbdefault\u00bb column_border_width=\u00bbnone\u00bb column_border_style=\u00bbsolid\u00bb bg_image_animation=\u00bbnone\u00bb][vc_column_text]na q\u00fcesti\u00f3 clau en les diverses metodologies de participaci\u00f3 comunit\u00e0ria en l\u2019\u00e0mbit de la…<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[33],"tags":[],"class_list":["post-6546","post","type-post","status-publish","format-standard","category-publicacionesrevistas"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/ladula.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6546","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/ladula.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/ladula.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ladula.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ladula.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6546"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/ladula.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6546\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6566,"href":"https:\/\/ladula.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6546\/revisions\/6566"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/ladula.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6546"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/ladula.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6546"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/ladula.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6546"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}