“Començàvem aquest escrit fent èmfasi en que la conflictivitat urbana no es pot entendre sense situar la pobresa i l’exclusió social com correlats inevitables del model urbà neoliberal. A més a més, és fonamental comprendre les transformacions que es donen en la relació entre aquest projecte urbà i els col·lectius exclosos. Així, el cas del barri Xino a Velluters mostra com una planificació urbanística que intervenia i transformava l’entorn urbà desplaçant als grups més empobrits, ha deixat pas a dispositius jurídic-policials que regulen l’espai públic, excloent aquells usos vinculats a situacions de pobresa.
A l’anterior, es suma la importància de comprendre el paper del teixit associatiu veïnal en els conflictes urbans. La comparació entre els dos casos exposats apunta a transformacions del teixit associatiu de barri. Així, un associacionisme veïnal de tall més clàssic, posicionat com a únic interlocutor del veïnat en el territori, ha passat a conviure amb nous moviments veïnals, que situen en el centre del seu discurs la desigualtat social i assenyalen la necessitat de que els col·lectius exclosos siguen partícips de la gestió dels conflictes dels quals formen part.”
Enllaços:
Autors
Mireia López, Hernán Fioravanti, Lluís Benlloch
Barris i ciutats en clau pluricultural: construcció del conflicte, experiències veïnals i gestió institucional.
A. Moncusí, F. Torres i H. Fioravanti (eds.)
Antropo-lògiques, 16