Una qüestió clau en les diverses metodologies de participació comunitària en l’àmbit de la salut és la formació de grups motors o impulsors dels processos col·lectius o participatius. Quines persones formen aquest espai, sota quins criteris i que graus d’implicació s’articulen per al grup són punts centrals per al desenvolupament d’aquesta mena d’experiències. Aquest article es centra en tals qüestions, en les que lluny de tindre una recepta única i uniforme, serà decisiu el tipus de territori en que treballem així com les seues característiques socioeconòmiques. Per tant, es proposen algunes notes i orientacions per a la formació de grups impulsors atenent al territori en que treballem.
SOBRE ELS CONTEXTOS
L’objectiu principal que el present article pretén transmetre és que el tipus de procés comunitari a implementar en l’àmbit de la salut, així com els corresponents plantejaments metodològics que es disposen, depenen en gran mesura de l’entorn en què ens trobem. Amb aquest finalitat, s’analitzen quatre entorns d’intervenció diferents, que tracten de sintetitzar la diversitat de territoris existents en els quals es donen els processos de participació comunitària, categoritzats per l’estudi la Dula després d’anys d’implicació en aquest tipus d’intervencions.
La definició de cadascun d’aquests entorns està feta principalment a partir del tipus de teixit associatiu existent al territori, les demandes i reivindicacions que es canalitzen a través d’aquest, així com les formes d’identitat local que es generen. També s’atenen altres factors com la vulnerabilitat social i la cohesió social del territori de referència. Evidentment, les categories que es presenten ací són models ideals organitzats de forma esquemàtica i han de ser enteses com una guia per enllestir processos que als nostres barris o pobles sempre se’ns presenta més barrejada i menys nítida.
Quan parlem de tipus d’escenaris possibles en els quals s’ha d’intervenir, entenem que es pot parlar en primer lloc d’un tipus d’entorn vulnerat, fortament travessat per les desigualtats socials, on s’observa poca presència de l’associacionisme formal així com una manca d’identificació amb el territori que s’habita. Sovint es tracta d’entorns relativament poc vertebrats, que poden donar lloc a una vivència caracteritzada per una ruptura de les xarxes quotidianes de confiança i reciprocitat (allò que moltes vegades diem convivència), que configuren la trama de l’espai públic.
Un altre dels espais significatius a l’hora de pensar i abordar la participació comunitària són els entorns tradicionals. En aquest cas, se sol detectar un teixit associatiu més dens i molt vinculat, especialment en les terres valencianes, als àmbits festius i patrimonials, produint-se en aquesta esfera una vida dinàmica on es concentren moltes reivindicacions i demandes ciutadanes. A més, aquests trets solen combinar-se amb formes d’identificació forta amb el territori.
També és interessant abordar en aquests models el que podem anomenar com entorns vertebrats, o si es prefereix, més estructurats. Són aquells territoris que presenten una pràctica important d’associacionisme, que a més es distribueix per les diferents esferes del fet social (esportiva, cultural, veïnal, educativa, comercial…). Per tant, hi ha una canalització notòria de les demandes dels agents locals, que se solen formular en un context social cohesionat. En l’àmbit de la promoció de la salut, per exemple, es tracta de zones que produeixen demandes des de diferents àmbits en aquest sentit.
Per últim, cal descriure també el que ací anomenem entorns d’autonomia. En aquesta idea podem situar aquells territoris que es caracteritzen per un teixit associatiu més o menys similar a la categoria anterior, però que no sols adrecen les seues demandes a l’administració local sinó que són portades a terme pels mateixos agents locals. Moltes vegades açò ocorre en entorns que posseeixen identitats locals ben marcades i relativament obertes. Un exemple conegut en l’àmbit de la promoció de la salut és aquella zona que ja posseeix un espai local o una xarxa destinada a treballar qüestions relacionades amb la salut, ara bé creada de manera autònoma per les associacions locals.
Com es deia abans, el que més importa subratllar ací és que d’acord al tipus de territori en què ens trobem, els processos comunitaris envers la salut tindran característiques diferents, accentuant-ne, segons el cas, diferents dimensions d’aquest. Atenent a l’entorn, serà necessari promoure un diagnòstic participat que òbriga un procés comunitari, l’elaboració d’un pla d’acció o la dinamització i execució d’accions comunitàries conjuntament amb les entitats locals.
Entre d’altres, açò implica principalment que, d’acord a l’entorn en què ens situem, el paper de l’administració local ha de variar: ha d’optar per un rol de lideratge en aquells entorns vulnerats o tradicionals, on no es solen articular o visualitzar moltes demandes i iniciatives veïnals. En canvi, en els entorns vertebrats o més autònoms, caldria adoptar un paper d’acompanyant o agent potenciador de les experiències comunitàries. En paraules de Clàudia Manyà, “El rol de l’administració… pot ser el de carreta, regadora o caixa d’eines. És a dir, pot impulsar, com qui fa córrer una carreta, pot donar suport com qui rega on la comunitat ja ha posat la llavor, o pot simplement aportar eines perquè la comunitat les utilitzi segons les necessitats”1.
Lògicament aquestes idees s’inscriuen en uns determinats enfocaments teòrics sobre la participació comunitària, que es corresponen amb aquelles mirades que críticament han vingut a emfatitzar els processos comunitaris “des de baix” o “per irrupció2”. D’acord amb aquestes, les pràctiques de participació comunitària deuen nàixer des de la ciutadania i l’associacionisme local, que deu ser qui assenyale les problemàtiques o necessitats sobre les quals cal actuar de forma conjunta, ja que són elles qui les perceben i experimenten de forma quotidiana. Per tant, els marcs teòrics mencionats entenen els processos comunitaris de baix a dalt o senzillament de baix a baix, posant al capdavant l’autonomia del moviment associatiu així com el lideratge dels processos participatius.
Amb tot, es fa molt complicat poder respondre a la pregunta de quins són aquells entorns afavoridors per a la participació, qüestió que sovint es planteja en l’àmbit del treball comunitari. És molt difícil poder valorar diferents territoris, donat que aquests són fruit de la seua configuració sociohistòrica així com dels grups poblacionals que l’habiten i li donen sentit. Més bé es tracta d’invertir la pregunta: no es tracta tant d’interrogar-se per quins són els entorns més afavoridors per a la participació, sinó quines claus facilitadores de la participació comunitària trobem en cada territori.
L’ARTICULACIÓ DELS GRUPS MOTORS
Per què els grups motor?
Els grups motors són una de les peces clau dins de qualsevol procés de participació comunitària, en tant que nexe d’unió entre el procés que està duent-se a terme i la resta de ciutadania que no es troba al grup motor. Generalment, aquest grup s’encarregarà de potenciar i facilitar la difusió de les actuacions previstes dins d’un procés.
Per tal que aquest grup siga legítim i realment puga incidir en la participació real del procés, s’han de tindre en compte una sèrie de criteris. Ha de representar la diversitat de teixit associatiu del municipi, atenent tots els àmbits i no solament aquells col·lectius relacionats directament amb la salut, com podrien ser associacions de lluita contra malalties cròniques o clubs de muntanyisme. A més, s’ha de tindre en compte la incorporació de la mirada de gènere, tant a l’hora de consolidar un grup paritari com a l’hora de dinamitzar aquest espai. També ha d’incloure veïns i veïnes, a títol individual, no associades. En aquest sentit, és necessari tindre en compte que sovint les poblacions pertanyents a entorns de vulnerabilitat social no solen consolidar teixit associatiu com a tal, i en aquest cas serà necessari incorporar “agents clau”. També seria aquest el cas de població jove i en definitiva, qualsevol grup poblacional que adquirisca certa representativitat. Així mateixa, és recomanable que les persones que conformen el grup tinguen, en la mesura del possible, certes qualitats de lideratge (persones respectades pel seu entorn) i habilitats comunicatives.
Quin tipus de grup motor?
Si un procés comunitari ha d’estar adaptat al territori, a les seves característiques i als seus recursos, així mateix cal configurar el grup impulsor ciutadà. En primer lloc, es pot generar un grup motor conformat íntegrament per la ciutadania. Dins aquest model hi haurien 3 tipus de grup: un que es configure a partir d’una mostra representativa de la població del territori; aquell que es conforme atenent a la diversitat de teixit associatiu i, finalment, els grups motors mixtes, que combinen ciutadania no associada junt amb veïnat pertanyent al teixit associatiu. Aquest model és recomanable en situacions en les quals siga necessari impulsar un procés i la mostra ciutadana per conformar el grup motor no tinga trajectòria associativa.
Es pot optar per un grup motor mixt o combinat, tal com proposa Xarxa Salut, en el que tenen cabuda ciutadania, personal tècnic de l’administració i professionals de l’àmbit sanitari. Aquest model és recomanable en processos en els quals ja hi hagen iniciatives de participació arrelades i xarxes intersectorials consolidades.
Finalment, es pot valorar si conformar dos grups motors relacionats (grup de participació ciutadana i grup tècnic), amb moments de treball conjunts i moments de treball independents, recomanat en processos en els quals és necessari implementar jornades de formació prèvia; en el cas del IV Pla de Salut, per exemple, es pot dedicar una jornada a formació de ciutadania en el model dels determinats de la salut, potenciant espais d’aprenentatge entre iguals i al mateix temps, espais de treball conjunt.
Com conformem el grup motor de ciutadania?
A continuació es presenta una tipologia d’elaboració pròpia de possibles col·lectius poblacionals existents en un mateix entorn i recomanacions per configurar grups motors que atenguen les característiques del territori. De nou, és important recordar que la següent tipologia correspon a tipus ideals a l’estil weberià, és a dir, es tracta d’una classificació teòrica general que necessàriament haurà d’ajustar-se a l’entorn.
1. Representar els col·lectius poblacionals en entorns vulnerats. Tal com s’explicita al IV Pla de Salut de la CV, la implicació de població en situació de vulnerabilitat social és imprescindible per implementar les accions proposades (diagnòstic de necessitats en salut, elaboració d’un pla d’acció…). Aquests grups poblacionals sovint no s’agrupen sota formes jurídiques reconegudes, pel que caldrà cercar “agents clau” de la comunitat que vulguen participar, representant els interessos col·lectius. Caldrà facilitar la seua participació amb tots els recursos que es tinguen a l’abast a partir d’un procés de contactació específic, que vaja més enllà de la conversa telefònica, les cartes o el correu electrònic.
Per conformar un grup motor en aquests casos és aconsellable optar per fórmules mixtes o de mostra representativa que barregen possible teixit associatiu (si hi haguera) amb perfils en situació de vulnerabilitat, no associats formalment. S’haurà de valorar si existeixen relacions de conflicte al barri i en funció d’açò, conformar el grup motor amb més pes per part d’un perfil o l’altre.
2. La mobilització del teixit associatiu en entorns tradicionals. Aquesta tipologia referència teixit associatiu consolidat al territori. En aquest grup solem trobar associacions relacionades amb el món de la festa, el patrimoni cultural, les esportives… que no es perceben com a relacionades amb l’àmbit de la salut. Par tant, serà una qüestió clau enllestir un discurs de mobilització ben elaborat per tal de mobilitzar-los. Aquesta serà una qüestió clau per a la configuració de grups motors en aquests entorns. En aquest cas i precisament per la trajectòria associativa consolidada dels/les participants d’aquest tipus de grup motor, és possible que hi haja persones més visibles que estiguen acostumats/des a portar la iniciativa. Caldrà vetllar per generar espais de participació horitzontal, potenciant la iniciativa per igual de tots els agents participants.
3. Generar escenaris compartits en entorns més vertebrats. Es tracta de grups formals sota formes jurídiques associatives, vinculades habitualment de forma directa amb qüestions de salut comunitària. Parlem de grups de lactància, grups d’horts urbans, etc., caracteritzats per tindre formes de gestió assembleàries i/o democràtiques, amb uns objectius clars que apel·len directament a la millora de la qualitat de vida de la ciutadania. La lògica de formació del grup motor consistirà més bé en agrupar i ajuntar a totes les experiències existents i actives al territori. Per tant, serà un plantejament de crear escenaris compartits als que convocar als veïns i veïnes. La contactació i mobilització d’aquests sectors serà tanmateix relativament fàcil i la lògica del grup motor consistirà més bé a agrupar i connectar totes les experiències existents al territori.
4. La qüestió de les aliances en entorns d’autonomia. Dins aquest perfil de grup motor ens solem trobar amb col·lectius informals i teixit associatiu dins un barri, que han generat una xarxa d’aliances ja consolidada i treballen conjuntament per la millora de la qualitat de vida del veïnat. Llavors, el plantejament des del qual treballar ací és el de les aliances comunitàries, sent l’equip tècnic un agent més d’un procés actiu i consolidat. En aquest cas, el paper de dinamització a escala tècnica seria el de potenciar les xarxes i contribuir al seu creixement. Una segona qüestió important també és treballar per l’ampliació de la base social del procés: observar quines associacions o grups poblacionals no es troben representats i treballar per interessant incloure’ls.
Com ja s’ha fet esment, el que es proposa en el present document ha de ser entés com una sèrie de recomanacions metodològiques que han de ser aterrades al territori on s’estiga intervenint. En definitiva, començar a conformar un grup motor tractaria, en primer lloc, de tindre en compte els distints entorns i col·lectius poblacionals existents, amb les seves particularitats. En segon lloc recordar sempre que és el procés el que s’adapta al barri i a la seua gent, i no a l’inrevés.
(1) Castro, M Fresnillo, Y i Moreno, R. Comuns urbans – Patrimoni ciutadà. Marc conceptual i propostes de línies d’acció. Ajuntament de Barcelona. 2016. Consulta:http://ajuntament.barcelona.cat/participaciociutadana
(2) Bonet, Jordi. El territorio como espacio de radicalización democrática. Athenea Digital 12(1), marzo 2012, 15-28
Enllaços:
Autor
Mireia López i Lluís Benlloch
Revista Viure en Salut
Número 115.
Edita la Generalitat Valenciana, Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, a través de la Direcció General de Salut Pública.